EL MUSEU DEL TEMPS VILAFRANCA 2023

Nom: Enric

Objecte: Esquella

Vull enterrar esta esquella, com un símbol del passat, per a recordar que cada dia hi ha menys explotacions com la que jo tinc, simplement per a viure la família, sense fer un ús intensiu de la terra ni dels animals. Hi ha hagut un boom d'explotar la major quantitat possible de recursos. Però jo treballe la terra, no l'explote.

Abans cada família tenia les seues ovelles amb les seues esquelletes i les seues manies; si t'agrada un so més greu, més agut, més tolón. Nosaltres tenim 250 ovelles i 10 vaques. La cria de les ovelles és el que més m'agrada, m'encanta, però és el que més faena dona i més complicat. Són tres mesos tots els dies i a totes hores. Entres al corral a les 6 del matí i has de saber si les ovelles han criat, si tenen llet o no, apartar els corders grans per a que no els furten la llet als xicotets, que si no mamen el calostre en les primeres hores es moren, si es queden xicotets tampoc sobreviuen. Marcar amb esprai cada ovella amb el seu corder. Encara que jo les conec. A vegades les mares tenen problemes per a criar i has d'assistir-les en el part i llevar la placenta al corder de la cara perquè no s'ofegue. Eres la comare. Bé, lo bonico del mas és que fas mil faenes. Eres llenyataire, llaurador, ramader i de vegades veterinari. Allí no hi ha hores, allí hi ha faena. Jo quan crien les ovelles és quan més fort estic, és el meu gimnàs. Això i carregar bales de palla.

Com és la vida al mas? Doncs cada estació és una vida. Tu vas amb el sol, quan ell ix tu t'alces i comences la faena i quan ell es pon, tu acabes. A l'estiu és la pitjor part perquè has de replegar-ho tot per a l'hivern. Esta vida és dura, és sacrificada, però jo l'he triada. Vaig començar els estudis d'història i també els d'antropologia, però ho vaig deixar i em vaig quedar ací perquè no volia que es perdera el mas. Tu vas per ahí i està tota la terra erma, sense cultivar. Jo treballava amb mon tio tots els estius des dels 12 anys i tenia clar que volia això. Et diuen: «has d'estudiar, has de traure una carrera perquè si no, no eres ningú», i jo també ho pensava. Però van eixir les coses així i mira, cadascú té el seu camí i treballar la terra és el tros de món on jo puc ajudar.

Moltes vegades he pensat com compartir esta vida amb una parella. Si ja és difícil trobar joves i que coincidisques amb alguna persona sentimentalment, que accepte esta vida encara ho és més. A mi no m'agradaria quedar-me fadrí com mon tio, però no puc renunciar a mi mas, abans renunciaria a l'amor. Renunciar al mas seria renunciar a mi mateix.

Ens hem de conscienciar de la necessitat de tornar a la terra. Antigament, a les escoles, la gent del poble feia burla als masovers. El mateix menyspreu que tenien els de ciutat als de poble. Eixe sentiment hui dia ja no està. Tota la saviesa que hi ha darrere de l'agricultura i la ramaderia… hi ha una quantitat de coneixements increïble. Se'ns tractava de ximples i de vulgars quan en realitat la gent dels masos són molt interessants. Un professor de la universitat ens deia: «quan vegeu algun pastor o algú treballant en l'hort, pareu-lo i parleu amb ell. Que vos conte coses, d'ahí traureu molt més que d'un llibre».